CONTACTE
EL CONGRÉS VIRTUAL
CONGRÉS NACIONAL D’EDUCACIÓ AMBIENTAL 2020-21
DE L’ACCIÓ INDIVIDUAL A LA TRANSFORMACIÓ COL·LECTIVA
El Congrés Nacional d’Educació Ambiental 2020-21 aspira a generar proactivitat davant dels reptes que ens planteja un món canviant i complex i a concebre solucions per a una societat més sostenible, corresponsable i justa.
Sobre l’objectiu del primer congrés —Teixir aliances per avançar en educació ambiental—, aquesta segona edició vol transitar De l’acció individual a la transformació col·lectiva.
L’excepcionalitat de la pandèmia ha reconfigurat un format de trobades mensuals en línia, que s’inicia el novembre de 2020 i s’estén al llarg de 2021: un cicle enriquidor per incorporar idees i estratègies innovadores als centres educatius, les universitats, les entitats i les administracions que promovem l’educació ambiental. El Congrés Nacional d’Educació Ambiental és el laboratori de síntesi de coneixement de l’educació ambiental a Catalunya.
Bases compartides per transitar a la cultura de la sostenibilitat
DE L’ACCIÓ INDIVIDUAL A LA TRANSFORMACIÓ COL·LECTIVA
Consolidar-se com l’espai de trobada, anàlisi i reflexió dels actors de l’educació ambiental i cercar eines que permetin arribar a nous col·lectius i crear aliances innovadores per transitar del canvi individual a la transformació col·lectiva i estructural.
El CNEA estructurarà el seu eix de reflexió al voltant de les Bases compartides per transitar a la cultura de la sostenibilitat, com a document per a fonamentar una Estratègia Catalana d'Educació Ambiental.
Entenem per cultura de sostenibilitat el conjunt de coneixements, valors i pràctiques que la ciutadania, tant individualment com col·lectivament, ha de desenvolupar amb responsabilitat, racionalitat i creativitat per afrontar les problemàtiques socioambientals, defensant els drets bàsics de les persones dins dels límits ecològics del planeta.
Més enllà de les estratègies i els instruments que creen consciència de la gravetat de la crisi socioambiental, cal trobar maneres d’ajudar tothom a relacionar-la amb les decisions personals i col·lectives i a mecanismes per capacitar-nos per a l’acció transformadora. L’anàlisi crítica de l’entorn, la discussió de valors, la imaginació d’escenaris futurs, l’exploració d'alternatives, la presa de decisions de manera participativa, la construcció de respostes, l’execució d’accions cooperatives i l’avaluació dels resultats són aprenentatges clau en aquesta capacitació.
L’OBJECTIU GENERAL
17.00
Benvinguda
Presentació dels
objectius del Congrés
Conclusions de
la sessió inaugural
17.20
El procés de participació del CNEA
Xavier Sabaté
Espai TReS
17.40
Dinàmica participativa en grups
LES SESSIONS
La sessió inaugural
La reflexió compartida de tres
professionals de prestigi reconegut
plantejarà les qüestions que han de guiar el debat del Congrés.
Mirades per a la transformació
Cinc taules rodones d’expertesa per
innovar en la cultura de la sostenibilitat i la transformació col·lectiva.
Mirades per a l’emergència
L’aportació dels col·lectius de l’educació per la sostenibilitat: de les entitats, l’àmbit docent i l’administració fins als moviments juvenils emergents.
GENER
Mirades per a la transformació
Obrim el Congrés!
26.01.2021
FEBRER
Mirades per a la transformació
La professió
MARÇ
Mirades per a la transformació
De la recerca a l’acció transformadora
ABRIL
Mirades per a la transformació
Els reptes pedagògics
SETEMBRE
Mirades per a la transformació
Participació i governança
MAIG
Mirades per a l’emergència
La crisi de la biodiversitat
JUNY
Mirades per a l’emergència
El repte del clima
JULIOL
Mirades per a l’emergència
Cap a la cultura de la sostenibilitat
PARTICIPACIONS
Autor: Xavier Xortó
Temàtica: Els reptes pedagògics, Cap a la cultura de la sostenibilitat
Tenim un gran repte pedagògic als escolars i a la societat en general per explicar la problemàtica dels incendis forestals d'avui dia, que va estretament lligat amb el canvi climàtic. Cal fer entendre que per més mitjans d'extinció d'incendis que tinguem mai seran suficients per aturar els grans incendis forestals que es es produeixen avui i es seguiran produint en un futur, mai vistos en la història per la seva virulència i magnitud. I per tant per aturar aquest problema cal gestió forestal sostenible, dinamització d'economies rurals sostenibles, ramaderia al servei del bosc, mosaics agroforestals, discontinuïtats de massissos forestals, etc... En definitiva cal una nova política forestal de país. Cal tenir en compte que la manera més senzilla, barata i eficaç per mitigar els efectes del canvi climàtic és la conservació dels nostres boscos com a reservoris de CO2.
Autor: Emma Quadrada
Temàtica: Reptes per a la transformació social
Bon dia, La presa de consciència sobre un canvi necessari de relació amb l'entorn natural està augmentant. Considero que el retorn a l'àmbit rural és una tendència claríssima i que fins i tot els que decideixen quedar-se a viure a l'entorn urbà estan reclamant i acceptant els canvis de model de ciutat a favor de la naturalització i la descontaminació. Així doncs, crec que tenim un públic potencial més elevat que mai que aquest fet hauria d'acompanyar-se d'estratègies eficaces d'ampliació de públics de les activitats relacionades amb l'educació ambiental. Crec que la disposició de la ciutadania és més elevada i que cal trobar els nous canals i formats que els l'apropin. Els sentres d'educació ambiental i els seus professionals, en aquest sentit, haurien de fer un salt qualitatiu per adaptar-se als nous hàbits de les diverses tipologies de públics per anar més enllà dels habituals afins. Endavant! Moltes gràcies, Emma
Autor: Yakeli López
Temàtica: Cap a la cultura de la sostenibilitat
Me interesa para tener más conocimiento relacionado con el medio ambiente.
Autor: Pere Vives Santa Eulàlia
Temàtica: La professió
La importancia d'equiparar el reconeixement del professional EA amb el professional educatiu de la mateixa categoria professional.
Autor: Raquel Gomez
Temàtica: Reptes per a la transformació social, La professió, De la recerca a l’acció transformadora, Els reptes pedagògics, La crisi de la biodiversitat, El repte del clima, Cap a la cultura de la sostenibilitat, Participació i governança
La comunicación y sus estrategias para hacer llegar a la sociedad y a los líderes la necesidad de actuación.
Autor: Lluís Pagespetit Blancafort
Temàtica: Els reptes pedagògics, Cap a la cultura de la sostenibilitat, Participació i governança
La implicació de tots els àmbits socials és fonamental per entendre la incidència de les nostres accions. Tenim un repte pedagògic de primer ordre vers l'establiment de dinàmiques participatives de planificació, per endegar propostes municipals i supramunicipals per implicar i incidir en els nostres hàbits socials, culturals, esportius, empresarials i comercials, per reorientar per via de la pràctica diària, la millora de les relacions entre nosaltres i nosaltres amb el medi.
Autor: Andrea Ripari
Temàtica: Reptes per a la transformació social, Els reptes pedagògics, Participació i governança
Somos personas que comunicamos valores. Construimos imaginario. Estoy absolutamente convencida de que como educadoras, somos esenciales en la transformación social que inevitablemente vendrá y se necesita. Por tal motivo cabe la reflexión y autocrítica de nuestra comunicación hasta hoy. Todo lo que nos pasa como sociedad tiene un punto de unión que son la explotación de los recursos y las personas. Debemos agruparnos, consensuar puntos y modelos pedagógicos y hacer injerencia politica. Necesitamos trabajar desde P3 A 6to como base absoluta de cambio. ...los valores se aprenden de pequeña señorita....decía una profesora de dcho internacional que tuve hace mucho. Dejar de contemplar la naturaleza como un todo externo y no asumirnos dentro de ella, nos trajo hasta aquí. Desde que nacemos debemos asumir que somos eco dependientes e interdependientes. Amar nuestro medio, cuidar lo que nos permite respirar,vivir es debatir sobre nuestro modelo económico, la feminización de la pobreza y el patriarcado, el estado de bienestar de unos a cambio de la degradación de otros etc, Esto también es educación ambiental.
Autor: Arnau Sendra
Temàtica: La professió, Els reptes pedagògics, Participació i governança
Com a joves creiem que el congrés pot esdevenir una plataforma per visibilitzar i dignificar la tasca dels educadors i educadores ambientals. Pensem que hem de trobar noves maneres (altres models) perquè no és fàcil que la ciutadania s'interessi per la ciència tal i com s'explica actualment. Esperem trobar en aquest congrés eines i recursos per despertar l'empatia cap al medi natural i la sostenibilitat i formes de participació ciutadana (reals i eficients) que ens condueixin a una acció transformadora. Text col·laboratiu escrit per: alumnes de 1r A d'Educació i Control Ambiental de l'Institut Rambla Prim.
Autor: Jordi Pujadas Ribalta
Temàtica: Reptes per a la transformació social
Agents de transformació social El llibre-anuari Agenda Llatinoamericana Mundial arriba a la 30a edició. Són trenta anys de denúncia profètica de les causes de les injustícies socials i dels problemes ambientals i de propostes alternatives. Ja des dels seus inicis l'Agenda va ser un instrument d'alliberament i de solidaritat entesa més enllà del sentit assistencial: la proclamació, la reivindicació i la implementació de la justícia. S'ha centrat en les causes dels pobres, dels indígenes, dels oprimits, de la igualtat de gènere, la defensa del medi ambient i contra les desigualtats socials. Una eina de pedagogia popular perquè les persones esdevenguem agents de transformació social. En aquesta línia, el fil conductor per l'any 2021 parteix de l'amenaça d'arribar a un punt de no retorn que pot desencadenar efectes climàtics, i canvis ambientals en general, tant grans que facin desaparèixer les condicions que van fer possible la vida humana al planeta Terra. Però hi ha esperança, i que això no sigui així està a les nostres mans, per això el títol formula un dilema: RETORN O NO RETORN. En els seus articles es denuncia el sistema capitalista neoliberal i el colonialisme que ha portat a una crisi global multifactorial: ambiental, financera, sanitària, de creences, refugiats climàtics, augment de l'escletxa social, periodisme mercenari i noticies falses, corrupció, trampes jurídiques, en definitiva una crisi civilitzatòria que fa evident que, en primer lloc, s'ha de protegir la vida. La pandèmia n'és sols un efecte. Hi ha un sol planeta i una sola salut lligada a la diversitat biològica i a les condicions ambientals. A més de les denúncies apuntades, proposa un intercanvi de coneixements i aprendre dels sabers indígenes. Aporta la cosmovisió cíclica del Pachakuti que té en compte el que és originari i allò que és nou, i del Sumak Kawsay, viure i conviure en plenitud. Cal una educació en valors ètics i estètics, acceptar els límits humans i del planeta i prioritzar la cura de les persones i de la natura. Proposa índexs orientadors, com la petjada ecològica per analitzar hàbits personals i col·lectius. Ningú hauria de tenir dret a sobrepassar la petjada equivalent a un planeta terra. S'analitza que si es complissin lleis i documents com els de doctrina social i ambiental de l'Església ja es faria un gran pas, però la realitat ha estat una altra. Al contrari, el fonamentalisme religiós en diferents variants, ha ajudat a arribar al poder governs d'ultradreta. Per això cal actuar amb esperança. Més enllà dels hàbits personals l'Agenda vol despertar una consciència col·lectiva. El moviment popular ha de liderar la defensa del planeta i de la vida. Es fa necessari articular una protesta global. Està a les nostres mans elegir governs populars que implementin mesures de decreixement i que implementin altres models de producció i consum donat que es mesures del capitalisme verd són insuficients. Resumint cal una conversió ecològica, una nova espiritualitat, amb un sentit vital que ens porti harmonia interna, amb els altres i amb l'univers. Cadascú ha de fer la seva part i, com recorda Casaldàliga: És tard, però és la nostra hora. Jordi Pujadas Ribalta coordinador ecició catalana Agenda Llatinoamericana Mundial http://llatinoamericana.org