DECLARACIÓ

DEL II CONGRÉS NACIONAL D’EDUCACIÓ AMBIENTAL
PER TRANSITAR DE L’ACCIÓ INDIVIDUAL A LA TRANSFORMACIÓ COL·LECTIVA
1
Ara més que mai, cal una transformació col·lectiva

A hores d’ara ens trobem davant d’un seguit de crisis de dimensió planetària que s’han accentuat en els darrers anys i sobre les quals la població ha pres un major nivell de consciència, gràcies en part a la tasca desenvolupada en els anys anteriors des de l’àmbit de l’educació ambiental i, també, després de constatar la tangibilitat d’episodis com ara el temporal Glòria o la pandèmia de la COVID-19. Aquestes crisis ens plantegen un repte decisiu i ens demanen, ara més que mai, una resposta urgent cap a un canvi de model en la relació de la societat amb el medi.

2
L’educació ambiental és la resposta

Actualment, l’educació ambiental s’ha revelat com un instrument, del qual seria irresponsable prescindir, per implicar la ciutadania en la construcció d’una nova cultura de la sostenibilitat i per generar una transformació social col·lectiva. En la mateixa mesura que altres instruments d’actuació social, l’educació ambiental necessita recursos i reclama una concreció d’objectius i una planificació estratègica.

3
Actuar en l’escala local

L’escala local, que és l’àmbit més proper i vivencial de les persones, és el cercle de treball en què l’educació ambiental aconsegueix un impacte més perceptible. Les crisis successives, i en particular la sanitària, ens han facilitat el redescobriment de l’escala local com un espai on és possible i necessari actuar per poder incidir i transformar en l’escala global.

4
Generar experiències transformadores

Un dels reptes pedagògics que s’ha de marcar l’educació ambiental és el de generar processos d’ensenyament i aprenentatge que portin cap a experiències autènticament transformadores, les quals s’han de concretar en iniciatives locals, a l’abast de la comunitat i en metodologies que promoguin l’acció individual i col·lectiva.

5
Transformar des de la participació

Els col·lectius conscienciats, les comunitats educatives i altres contextos participatius s’han manifestat sempre com a àmbits òptims de generació d’acció ciutadana transformadora. Cal reconèixer-los i impulsar-los, i incorporar-hi les veus de tots els agents implicats per tal de generar experiències socioambientals transformadores en comunitat. Els col·lectius han de disposar d’estructures de participació ben definides i, a més a més, cal també millorar la comunicació entre els agents de la comunitat entre si amb la societat.

6
Ciència i educació, una simbiosi fèrtil

Cal incloure la reflexió conjunta de tots els actors en els processos de coneixement, de recerca i d’avaluació per tal d’estimular el seu potencial de transformació. Un exemple en són les iniciatives de ciència ciutadana, tant pel seu component participatiu com per la seva capacitat de contribuir a fer front a les crisis ambientals, com ara la de la biodiversitat o la climàtica, entre altres.

7
Tocar la fibra, evitar l’ansietat

L’educació ambiental ha de cercar pràctiques més connectades amb les emocions i les vivències en primera persona. Està demostrada la vinculació entre les emocions i la millora d’aprenentatge, i l’educació ambiental és un àmbit especialment adequat per fer aquest vincle i contribuir així a l’empoderament per a l’acció tot evitant generar ecoansietat i una percepció d’impotència per generar canvis.

8
Nous llenguatges per a l’educació ambiental

En paral·lel a les noves situacions de crisi, el món actual ens brinda també, de manera contínua, formats innovadors d’expressió i de comunicació que cal aprofitar i incorporar a les metodologies de l’educació ambiental. La creativitat ha de combinar elements del món de l’art, de la cultura i de la tecnologia, que poden esdevenir eines molt potents a l’hora de generar transformació.

9
L’educació ambiental, una aposta necessària

Atès que la transformació col·lectiva transita des de l’empoderament individual fins al comunitari, i tot reconeixent que l’educació ambiental és clau de volta per a aquesta transformació, cal assumir que requereix de recursos econòmics, tècnics i humans. En conseqüència, cal demanar a les organitzacions públiques i privades un exercici de corresponsabilitat i coherència que les condueixi a una aposta decidida per mobilitzar recursos. Aquesta aportació ha de mantenir un criteri de proporcionalitat a la seva responsabilitat i en la mateixa mesura ha de garantir els marcs compartits i coherents d’actuació que han de fer possible la transformació col·lectiva.

10
Transformació col·lectiva des de les aliances

Finalment, com a conclusió general del Congrés Nacional d’Educació Ambiental 2020/2021, compartida i consensuada per la diversitat de persones i d’organitzacions que han participat en el conjunt de sessions, queda reforçat el convenciment que cal teixir aliances i cultivar la col·laboració a tots els nivells, entre tots els actors involucrats i que les actuacions orientades a la transformació col·lectiva de la nostra societat són la resposta adequada als reptes que ens plantegen les crisis del nostre temps.

COMPROMISOS

Els participants en el Congrés assumim que les propostes que es deriven del decàleg no es poden portar a terme sense el compromís ferm de les persones i les organitzacions vinculades a l’àmbit de l’educació ambiental.

I en conseqüència ens comprometem a:

Impulsar un procés de cocreació que permeti definir un full de ruta per al trànsit de la societat cap a una nova cultura de la sostenibilitat.

 

Contribuir, en la mesura dels nostres recursos i responsabilitats, a fer possible una implantació efectiva de l’educació ambiental en tots els sectors.

Afavorir les aliances entre actors i estimular els espais de participació.

 

Incorporar totes les dimensions de la recerca, la ciència i el coneixement a la pràctica de l’educació ambiental.

 

Actualitzar de forma permanent la incorporació dels nous llenguatges a les metodologies de l’educació ambiental.

 

Acompanyar la ciutadania i els col·lectius a relacionar la crisi socioambiental amb les decisions personals i col·lectives i capacitar-los per a l’acció transformadora

 

Utilitzar les eines disponibles i adequar-les a les realitats particulars i emocionals de cada entorn social tot evitant estratègies d’ansietat que bloquegen la capacitat d’acció.

fons_papiroflexia_edited.jpg
TUTORIAL
Papiroflèxia lletra "A"