CNEA20-21_adapta_portada.jpg

DIGUES LA TEVA!

CNEA-Edicio-virtual.png
 

EL CONGRÉS VIRTUAL

CONGRÉS NACIONAL D’EDUCACIÓ AMBIENTAL 2020-21
DE L’ACCIÓ INDIVIDUAL A LA TRANSFORMACIÓ COL·LECTIVA
cnea_graficos_congres.png

El Congrés Nacional d’Educació Ambiental 2020-21 aspira a generar proactivitat davant dels reptes que ens planteja un món canviant i complex i a concebre solucions per a una societat més sostenible, corresponsable i justa.

Sobre l’objectiu del primer congrés —Teixir aliances per avançar en educació ambiental—, aquesta segona edició vol transitar De l’acció individual a la transformació col·lectiva.

L’excepcionalitat de la pandèmia ha reconfigurat un format de trobades mensuals en línia, que s’inicia el novembre de 2020 i s’estén al llarg de 2021: un cicle enriquidor per incorporar idees i estratègies innovadores als centres educatius, les universitats, les entitats i les administracions que promovem l’educació ambiental. El Congrés Nacional d’Educació Ambiental és el laboratori de síntesi de coneixement de l’educació ambiental a Catalunya. 
 

 

Bases compartides per transitar a la cultura de la sostenibilitat 
DE L’ACCIÓ INDIVIDUAL A LA TRANSFORMACIÓ COL·LECTIVA

cnea_graficos_objetivos.png

Consolidar-se com l’espai de trobada, anàlisi i reflexió dels actors de l’educació ambiental i cercar eines que permetin arribar a nous col·lectius i crear aliances innovadores per transitar del canvi individual a la transformació col·lectiva i estructural.

El CNEA estructurarà el seu eix de reflexió al voltant de les Bases compartides per transitar a la cultura de la sostenibilitat, com a document per a fonamentar una Estratègia Catalana d'Educació Ambiental.

Entenem per cultura de sostenibilitat el conjunt de coneixements, valors i pràctiques que la ciutadania, tant individualment com col·lectivament, ha de desenvolupar amb responsabilitat, racionalitat i creativitat per afrontar les problemàtiques socioambientals, defensant els drets bàsics de les persones dins dels límits ecològics del planeta.

Més enllà de les estratègies i els instruments que creen consciència de la gravetat de la crisi socioambiental, cal trobar maneres d’ajudar tothom a relacionar-la amb les decisions personals i col·lectives i a mecanismes per capacitar-nos per a l’acció transformadora. L’anàlisi crítica de l’entorn, la discussió de valors, la imaginació d’escenaris futurs, l’exploració d'alternatives, la presa de decisions de manera participativa, la construcció de respostes, l’execució d’accions cooperatives i l’avaluació dels resultats són aprenentatges clau en aquesta capacitació.

L’OBJECTIU GENERAL
 

JULIOL

EL REPTE DEL CLIMA I LA CULTURA DE LA SOSTENIBILITAT

Mirades per a l´emergència

Dijous 1 a les 11.30 h, via Zoom

Ponents_JordiVilardell.jpg

Jordi Vilardell

Periodista especialitzat en crisi climàtica i de biodiversitat. Serveis informatius de TV3

Ponents_AlbaCabanas.jpg

Alba Cabañas

Assessora estratègica en sostenibilitat. Directora de LAB ecoinnova

Ponents_AnnaCabre.jpg

Anna Cabré

Científica del clima. University of Pennsylvania

Ponents_OriolMarrimon.jpg

Oriol Marimón

Fundador de Big Van Ciència

Ponents_LluisTorrent.jpg

Lluís Torrent

Consultor en canvi climàtic. Director d’United Explanations

11.30

Benvinguda

Eloi Badia, Regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Ajuntament de Barcelona

11.35

Introducció a la sessió

Helena Barracó, Ajuntament de Barcelona

11.45

Taula rodona / debat:

- Jordi Vilardell, periodista especialitzat en crisi climàtica i de biodiversitat. Serveis informatius de TV3

- Alba Cabañas, assessora estratègica en sostenibilitat. Directora de LAB ecoinnova

- Anna Cabré, científica del clima. University of Pennsylvania

- Oriol Marimón, Fundador de Big Van Ciència

 

Dinamitza: Lluís Torrent, consultor en canvi climàtic. Director d’United Explanations

12.45

Dinàmica deliberativa: Treball en 4 grups

13.30

Posada en comú en plenari

13.45

Cloenda i properes passes

14.00

Fi de la sessió

LES SESSIONS

La sessió inaugural

 

La reflexió compartida de tres
professionals de prestigi reconegut
plantejarà les qüestions que han de guiar el debat del Congrés.

Mirades per a la transformació

Quatre taules rodones d’expertesa per
innovar en la cultura de la sostenibilitat i la transformació col·lectiva.

Mirades per a l’emergència

L’aportació dels col·lectius de l’educació per la sostenibilitat: de les entitats, l’àmbit docent i l’administració fins als moviments juvenils emergents.

Sessió inaugural
27.11.2020

Veure vídeo

Article sessió

Acta sessió

GENER
Mirades per a la transformació
Obrim el Congrés!
26.01.2021

Veure vídeo

Acta sessió


FEBRER
Mirades per a la transformació
La professió

26.02.2021

Veure vídeo

Vídeo SCEA sobre la professió

Acta sessió

Presentació Irene Cervera

MARÇ
Mirades per a la transformació
De la recerca a l’acció transformadora

25.03.2021

Veure vídeo

Acta sessió

Presentació Gisela Cebrián


ABRIL
Mirades per a la transformació
Els reptes pedagògics

26.04.2021

Veure vídeo

Acta sessió

Presentació Arnau Amat

Presentació ADENC

Vídeo Peramàs

Canvis en cadena

MAIG
Mirades per a l’emergència
La crisi de la biodiversitat

Veure vídeo

Acta sessió


JULIOL
Mirades per a l’emergència

El repte del clima i la cultura de la sostenibilitat

Veure vídeo

NOVEMBRE

Mirades per al futur

Conclusions

PARTICIPACIONS

Autor: Josep Maria Mallarach Carrera

Temàtica: Reptes per a la transformació social, Cap a la cultura de la sostenibilitat

Des de l'Associació Silene (www.silene.ong) volem fer un seguit d'aportación per ajudar a superar els obstacles amb els que es troba enforntada l'educació ambiental. Comencem per una educació ambiental (EA) apreciadora-meravellada. Més enllà de fer-nos presents els nostres deures (obligacions) envers el medi ambient, l’EA hauria d’ajudar a descobrir-ne els valors. Copsant i apreciant el valor intrínsec de la natura (d’un paisatge, de l’aire, del mar, d’un ecosistema, d’un arbre, d’una espècie, etc.), la dependència que en tenim, els beneficis (físics, psicològics i espirituals) que ens aporta, hom se sent immediatament “empès des de dins” a tenir-ne cura. Si no hi ha aquest descobriment dels valors del nostre ambient, els deures perden la seva font o el seu fonament i esdevenen una imposició. Cal, doncs, una “mirada apreciadora”. En aquest sentit, més enllà també de mostrar les problemàtiques i els desgavells que els éssers humans provoquem a la Terra, l’EA podria també assenyalar-ne les “meravelles”, la seva magnificència, l’harmonia i la dignitat. El desig de voler cuidar o respectar la natura no ve de veure’n la destrucció moltes vegades, sinó d’haver-la admirat, com a mínim una vegada, plenament, íntegrament, del profund sentiment de meravella, pertinença o unió, d’haver-nos-en enamorat.

Autor: Toni Sanllehí Bitrià

Temàtica: Reptes per a la transformació social, De la recerca a l’acció transformadora, La crisi de la biodiversitat, El repte del clima, Cap a la cultura de la sostenibilitat

Com a membre d'una entitat, creiem que si que hi ha educació ambiental amb els joves, però en el nostre entorn de tothom, no es reflecteix en el jovent. Participa poc i crec que hi ha hagut un "buit" força gran en l'educació obligatòria al respecte del tema de conèixer la natura propera i cuidar-la.

Autor: Terrance Vincent O'Halloran Lepe

Temàtica: La crisi de la biodiversitat

De Italia a Noruega: experiencia europea en el estudio de los conflictos entre lobos y comunidades humanas.

Autor: Beatriz Salgado Ybern

Temàtica: Reptes per a la transformació social, De la recerca a l’acció transformadora, Els reptes pedagògics

L'ecologia profunda ens insereix en un paradigma vital on l'èsser humà és un més a la natura. Això hauria d'estar en el centre de tota la planificació educativa. Massa sovint tinc la sensació que només vivim des del cap i no amb tot el nostre cos. Com diu Satish Kumar, hem d'interactuar en el món des de les 3 H, referint-se en anglès a cap, cor i mans. És el que desenvolupa també la Heike Freire amb la seva pedagogia verda. I si sortíssim i només pretenguéssim que els nens i nenes respirin a la Natura, que siguin ells els qui aprenguin directament de la relació directa amb els elements, que són molt més antics que nosaltres? I si des de la comunitat educativa puguéssim transmetre l'amor a la Natura com a casa nostra que és? I si puguéssim introduir conceptes com la reciprocitat amb altres formes de vida i la pertinença al planeta per tal de que nens i nenes creixin més arrelats i segurs dels valors que volen defensar? "Aquél que planta un árbol a cuya sombra sabe que jamás se sentará, ha empezado a entender el significado de la vida" Rabindranath Tagore. Plantem arbres en els cors i les consciències. Les mans faran la resta. Moltes gràcies per l'espai per compartir i per tota la dedicació de tantes persones a posar la vida al centre.

XARXES SOCIALS